GLÚCIDS

Els glúcids, també anomenats hidrats de carboni, són molècules formades per carboni, hidrogen i oxigen, a diferents quantitats i agrupats de diverses formes; segons aquestes trobem Monosacàrids, Disacàrids i Polisacàrids.

MONOSACÀRIDS. En formen part la Glucosa, la Fructosa i la Galactosa.

Glucosa. Es troba en tots els teixits animals i vegetals. Totes les cèl·lules del nostre organisme poden utilitzar-la per treure'n energia; ara bé, hi ha cèl·lules que depenen totalment d'ella: les cèl·lules renals (dels ronyons), les medul·lars, les cerebrals i els glòbuls rojos o hematies. És a dir, aquestes cèl·lules només poden fer les seves funcions utilitzant glucosa, la resta poden utilitzar altres fonts d'energia. 

Trobem glucosa en forma lliure a la mel i a la fruita. A la resta d'aliments, apareix combinada amb altres molècules. 

Fructosa. Es troba en fruites, hortalisses, verdures i mel, de forma natural. 

Aquesta més la glucosa formen una molècula anomenada sacarosa, que és el què coneixem com a sucre de taula (és un disacàrid = format per dos monosacàrids). 

Galactosa. Sempre es combina amb la glucosa, no la trobes lliure a la naturalesa. Glucosa unida a galactosa = lactosa (disacàrid). 

DISACÀRIDS. Formats per dos monosacàrids, un dels quals sempre és glucosa.

Sacarosa. Glucosa + fructosa. Sucre de taula, com ja he comentat.

Lactosa. Glucosa + galactosa. És el sucre de la llet dels mamífers. En arribar a l'intestí prim la lactasa és l'encarregada d'hidrolitzar-l'ho (procés químic) per poder-lo digerir. Aquesta molècula (lactasa) és de producció induïda, això significa que com més lactosa ingereixes, més lactasa "fabrica" el teu cos. 
Intolerància a la lactosa: si l'organisme no sintetitza aquest enzim anomenat lactasa, la lactosa no es digereix correctament; aleshores, els bacteris del colon la fermentaran i això pot provocar diarrees, flatulències i malestar, a diferents graus. 

Maltosa. Glucosa + glucosa. Està en alguns vegetals i, especialment, a cereals. 


POLISACÀRIDS. Són glúcids formats per la unió de més de 10 monosacàrids (entre dos monosacàrids i 10, s'anomenen oligosacàrids). 

Midó. Polisacàrid de reserva de la majoria de vegetals. L'obtenim especialment de cereals, tubercles i llegums. Està format per amilopectina i amilosa. La digestió d'aquests ens acabarà donant glucosa. 

Glicogen. Polisacàrid de reserva dels animals, mai dels vegetals, per tant, és la molècula que utilitzem de reserva (a nivell hepàtic i muscular). El producte final de la seva digestió, és la glucosa.
Entre àpats l'obté, el nostre organisme, obté la glucosa del magatzem hepàtic. Si el cos esgota el magatzem a nivell del fetge, extreu la glucosa dels greixos. Si esgota aquesta font utilitzarà la del múscul, això es dóna en casos extrems com és la desnutrició (la font muscular sempre és l'última en utilitzar-se perquè per extreure-la del múscul s'ha de sintetitzar una sèrie d'enzims, els quals, per fer-ho, requereixen molta energia). 


A saber...

Quan parlem de sucres senzills i sucres complexes estem fent referència a glúcids d'absorció ràpida i lenta, respectivament. Els d'absorció ràpida són font d'energia immediata, els de lenta no (per aquest motiu si tens mareig, la "llegenda popular" diu oferir una mica de sucre de taula sol o barrejat amb aigua. Els primers són els monosacàrids i els disacàrids, els segons els polisacàrids. 

Els sucres senzills són els que augmenten la glucosa en sang ràpidament; són els que, menjats en excés, poden afavorir l'aparició de la intolerància a la glucosa o, fins i tot, diabetis. 

La ingesta de glúcids per dia ha de ser d'un 50-55% de la ingesta total diària. La recomanació és que un 10% d'aquests ha de provenir de sucres senzills, això significa del sucre de taula, la mel, llet (per la lactosa), sobretot. I la resta (40-45%) dels polisacàrids: cereals, tubercles, llegums, alguns vegetals. Aquests càlculs són els que fem els dietistes.
A nivell general però, si t'hi fixes, veuràs que menjant a cada àpat algo de cereals (pasta, arròs, pa...), tubercles o llegums, ja tens part coberta. Si hi afegeixes el sucre, mel i lactosa que puguis prendre, ja tens completa la recomanació, aproximadament.

FUNCIÓ DELS GLÚCIDS.
1. Energètica, principalment. És la base de la nostra despesa energètica per dia. Són les nostres "piles". Els glúcids són indispensables per la contracció muscular, per tant, pel moviment, entre altres funcions. 

2. Reserva. En alimentar-nos obtenim glucosa, una part la "cremarem" i l'altra la guardarem de reserva, per utilitzar durant els períodes entre àpats. Com s'ha explicat, el magatzem hepàtic pot "guardar" determinada quantitat de glicogen, un cop "ple", la glucosa restant es transforma en triglicèrids (greix).

Que es transformi a greix és el què ha donat lloc a l'argument de què els hidrats de carboni engreixen. T'engreixeran i augmentaràs triglicèrids a la sang, si menges més quantitat de la que cremaràs i de la que cap al magatzem hepàtic (que són uns 70-80 gr de glicogen = unes 320 Kcal). 

3. Plàstica. Els glúcids formen part d'estructures a nivell molecular, com el DNA, ATP...


I ara és el teu torn... si hi ha algun tipus de dubte, suggerència, aclariment que necessites, aquí estic.

Salut!!