Ahir, 6 de Febrer 2013, hi havia la celebració de l'aniversari d'una persona que estimo molt, la Chus. Ens vam trobar a casa seva on vàrem sopar vegetarià. El seu marit, coneixedor de la cultura Veda em va explicar que ahir era el dia de dejú dins aquesta. Aquest dia s'anomena Ekadashi.
He practicat ioga durant una època de la meva vida però tinc poques nocions de la seva filosofia (a més a més, hi ha mil tipus de ioga!). Li vaig demanar a Miquel, iogui expert, que m'expliqués...
La cultura Veda (formen les bases d'una cultura i civilització de la India) utilitza el ioga per connectar amb la naturalesa divina de cada un (entesa com a Bondat) i a prendre consciència d'aquesta.
Recomanen el dejú regular per beneficiar cos i ànima, pels vedes és una forma de netejar el cos físic però també el Karma.
El Karma ve a ser una energia que es deriva dels actes de cada un. Segons aquest, les successives reencarnacions estan condicionades pels actes que hagis fet en les vides anteriors. Es una creença que trobem al budisme però també a l'hinduisme, yainisme i espiritisme.
http://ramyamaya.com/ekadashi_ayuno_de_segun_la_astrologia_vedica.html |
Ekadashi significa onzè. "Eka" és 1 i "Dashi" és 10. Fa referència a l'onzè dia després de la lluna plena i a l'onzè dia després de la lluna nova. Els astròlegs vedes fan el càlcul i aquests dies seran els dies de dejú.
També em va explicar en Miquel que si es "saltaven" el dejú només ho podien fer menjant llegums i cereals.
Però ahir el menú era, de primer, col lombarda amb salsa de sèsam i, de segon, una crema de carabassa i carbassó deliciosa. A més del pastís.
Però com bé va dir en Miquel: "avui és l'aniversari de la Chus i som humans". Així doncs, a celebrar-ho!!
Amb tot això et recomano cuinar la col llombarda amb salsa de sèsam. És senzill de fer, refrescant, saludable (recorda que la verdura t'aporta vitamines i minerals, generalment, de tot tipus. La veritat és que la col lombarda no destaca especialment, per quantitat, en cap d'ells però si que té "de todo un poco"). I és un plat gustós pel paladar. Em va semblar un bon acompanyament.
Abans però, explicar-te, per si no ho saps: salsa de sèsam = Tahini. És una paraula aràbica i significa "moldre".
Està fet de llavors de sèsam, les quals es mullen amb aigua i després s'aixafen per tal de separar el segó del gra. Les llavors aixafades les remullem amb aigua salada, el segó precipita, al fons del recipient. I el gra, flotant, el traiem, el torrem i a moldre'l per aconseguir una pasta oliosa (conté greix si, són, majoritàriment, àcids grassos omega 3 i 6) que serà la salsa de sèsam.
S'utilitza molt a la cuina nord-africana, grega i turca.
El tahini t'aporta coure i manganès especialment, així com metionina (un aminoàcid. Important ja que els aminoàcids formen les proteïnes i en una dieta on no es menja proteïna animal és interessant mirar altres fonts que t'aportin aquest nutrient. Les proteïnes animals i les vegetals tenen diferent qualitat... però això pot ser tema per un altre "post").
I després de l'incís, a cuinar:
La col llombarda crua i tallada "en juliana" (a tires llargues i fines). Necessitaràs celiandre (coriandre. D'aspecte similar al julivert, dóna un "toc" als plats), all, el tahini (és car però et durarà temps, així pots anar aprenent plats on el puguis utilitzar. A veure si et passo la recepta per fer hummus i així amortitzaràs la salsa de sèsam - que també està molt bona untada a torradetes). Oli i sal d'herbes.
I mira si és fàcil que només has d'afegir una cullerada sopera rasa de tahini a un plat de sopa ple de col, afegir també un pessic de celiandre (al teu gust) i mig "dent" d'all picat. Ho barreges, ho amaneixes amb la sal i l'oli (una mica de cada). I pots provar com està de gust per si vols afegir-hi un toc d'algun aliment més.
Fàcil i ràpid, oi??
Doncs mira que sa és, a més a més. No pots dir que no tens temps!
Doncs mira que sa és, a més a més. No pots dir que no tens temps!
BON APPÉTIT I GRÀCIES CHUS!!
La setmana passada vaig anar a casa d'una familia india. Vam preparar col lombarda (cabbage) amb salt, hig, unes seed que no recordo i aquella especia de color vermell que posen a tot. La meva sorpresa es que ho vam tallar petit com si fos julivert. Ho vam fregir uns quants minuts amb oli d'oliva. Escolta, bo, bo.. les especies rares per mi. Pero crec que ja no bullire mes la col lombarda amb patates. Intentare fer una recpeta a l'estil hindu amb condiments mes mediterranis. Ja t'ho explicare!
ResponderEliminarinteressant!! sona molt bo tot plegat, ja m'explicaràs! una abraçada!
ResponderEliminar